UNE EN ISO 11612 Calor i Foc

Peces de roba de protecció per treballadors industrials exposats a la calor i les flames.

La roba de protecció que compleix amb aquesta norma està pensada per protegir els treballadors industrials d’un breu contacte amb les flames i almenys un tipus de calor. El calor pot presentar-se en forma de calor convectiva, calor radiant, calor per contacte i esquitxades importants de metall fos o una combinació d’elles.

També defineix uns paràmetres mínims que han de complir els teixits respecte a les resistències a la tracció, a l’esqueix, a l’esclat i a les costures.

Els requisits mínims demanats per la resta de paràmetres son:

ISO 17493 Resistència a la calor
És valorarà el comportament del teixit o la peça de vestir, és a dir, que no fongui, que no cremi i que no tingui un encongiment superior al 5%, quant està exposada a una temperatura de 180ºC. Així mateix, quan el teixit està en contacte amb la pell, s’assajarà a una temperatura de 260ºC amb el que el material no pot inflamar-se, fondre o tenir un encongiment superior al 10%.

UNE-EN ISO 15025 Propagació de la flama
Es valorarà que després de l'aplicació d'una flama durant 10 segons sobre la mostra d'assaig, no s'han de formar forats, ni s'han de despendre restes inflamades o foses i, el temps de postcombustió i postincandescència no superi els 2 segons. Hi ha dos mètodes d’assaig, quan la flama incideix perpendicularment en el teixit, es a dir en la superfície del teixit amb el que s’obté el codi A1, o quan la flama incideix verticalment a la proveta, es a dir, a la bora inferior del teixit, obtenint el codi A2.

ISO 9151 Calor convectiva
Se sotmet una mostra d'assaig a un flux calorífic incident de 80 Kw/m2. La calor que passa a través de la mostra es mesura mitjançant un calorímetre situat a sobre i en contacte amb la mostra. El calorímetre mesurarà el temps necessari en segons per que es produeixi un increment de temperatura del calorímetre de 24ºC ± 0.2ºC. El codi aplicable en aquest assaig és el B conjuntament amb un dígit identificatiu del nivell de protecció.

EN ISO 6942 Calor Radiant
S'incideix sobre la mostra de teixit un foc de calor radiant amb una densitat de flux calorífic de 20kw/m2. En aquest assaig es mesura el temps necessari per tal que la persona comenci a sentir dolor i el temps necessari per tal que es produeixin cremades de segon grau.

El resultat obtingut es defineix mitjançant el codi C conjuntament amb un dígit identificatiu del nivell de protecció.

ISO 9185 Resistència a les esquitxades de Alumini fos
Es vessen sobre la mostra que està suportada en un angle determinat, diferents quantitats de metall fos i es valoraren els danys produïts sobre el teixit i sobre la pel·lícula de PVC que es col·loca darrera del teixit per simular la pell humana.

En aquest cas el codi és el D conjuntament amb un dígit identificatiu del nivell de protecció.

ISO 9185 Resistència a les esquitxades de ferro fos
Es vessen sobre la mostra que està suportada en un angle determinat, diferents quantitats de metall fos i es valoraren els danys produïts sobre el teixit i sobre la pel·lícula de PVC que es col·loca darrera del teixit per simular la pell humana.

En aquest cas el codi és el E conjuntament amb un dígit identificatiu del nivell de protecció.

ISO 12127 Calor per contacte
Es posa sobre la mostra de teixit un cilindre de metall escalfat a 250ºC. A l’altre costat del teixit hi ha un calorímetre que mesura l’augment de temperatura. El nivell de protecció ve donat pel temps que triga en augmentar 10ºC la temperatura del calorímetre.

<< Pictograma per a peces que compleixen aquesta normativa.